El passat dimarts, Jordi Molinera i Alba Muntadas, coalcaldes d’Altafulla, van respondre les preguntes de les alumnes de l’optativa de Revista. Durant l’entrevista van descobrir com d’única és la seva proposta d’alcaldia i els projectes que estan portant a cap en diverses àrees.
Coalcaldia?
Jordi: Una coalcaldia és quan dos alcaldes governen i no es tracta d’anar junts a tot arreu, ni de que un sigui alcalde dos anys i l’altre els altres dos. Sinó es tracta d’una fórmula única a Catalunya i que de moment ja li trobem l’avantatge de poder tenir un alcalde o alcaldessa en dos llocs diferents a la mateixa hora.
Us agrada la vostra feina?
Jordi: M’encanta. Sempre he estat apassionat per la política i la gestió del bé públic; amb setze anys ja militava a les joventuts d’Esquerra. Em motiva comprovar que les decisions que prenem tenen efectes reals en la vida del poble.
Alba: També gaudeixo molt de la tasca municipal. Potser no sóc tan “política de professió”, però des de ben jove m’he implicat en associacions locals. Quan una idea acaba transformant un espai o un servei, costa no voler anar més enllà.
De petits ja pensàveu dedicar‑vos a la política?
J: De nen volia ser biòleg marí, però, a mesura que em vaig implicar en activitats del poble, vaig entendre que, si volia canviar coses, calia entrar en política.
A: Jo estudiava Biologia i col·laborava en moviments veïnals; el pas natural va ser portar aquell esperit participatiu a l’Ajuntament.
Heu treballat en altres ajuntaments o administracions?
J: Vaig ser tècnic de Territori a Roda de Berà —urbanisme, xarxa d’aigua, equipaments estivals— i també vaig passar pel Consell Comarcal del Garraf, a l’Arxiu Comarcal. Aquella combinació de despatx i carrer m’ha servit molt.
A: Només he fet estades puntuals a Torredembarra: una campanya d’autocompostatge i un procés participatiu per frenar la urbanització de Muntanyans.
Què fèieu abans de tenir l’acta i què vau estudiar?
A: Soc biòloga, doctorada, i professora de Biologia a l’Institut de Torredembarra. Quan acabi la jornada a l’Ajuntament, baixo directament a fer classe.
J: Vaig estudiar Ciències Polítiques. Vaig entrar a l’Ajuntament amb vint‑tres anys i també he treballat en comunicació pública i campanyes institucionals.
Us reconeix la gent quan aneu pel carrer?
J i A: Molt. Al supermercat algú et para i et comenta un problema; he perdut trens i he fet esperar la meva parella al cotxe per aquestes xerrades improvisades. Forma part de la feina i és la prova que som un poble proper. Qui no trepitja el carrer passa desapercebut, però la política local comença parlant amb els veïns.
Quines són les vostres aficions?
A: M’agrada molt llegir, nedar i fer caminades, cosa que després de tenir fills se’m va complicar una mica però poc a poc ho vaig recuperant.
J: Doncs a mi m’agrada la història (especialment l’Imperi Otomà) i, quan puc, sortir a córrer. A mi després de tenir fills també se’m va complicar…
Què creieu que és el millor d’Altafulla?
J: Jo diria que el teixit associatiu: castellers, diables, gegants, grallers, grups de dones… Fa que no siguem un poble dormitori. També hi ha el patrimoni natural i històric: la desembocadura del Gaià, la Vila Romana dels Munts, el nucli antic…
A: Destaco, a més, com el creixement urbanístic ha respectat eres i pallisses, mantenint viva la memòria agrícola. En pocs minuts passes de platja a muntanya.
Què fèieu quan teníeu catorze anys?
J: Doncs jo recordo que tocava la gralla, estudiava rus pel meu compte i intentava crear un petit sindicat a l’institut, que crec que va ser una mica el començament de la passió per la política.
A: Jo coordinava vagues d’estudiants contra una reforma educativa; organitzàvem autobusos cap a Tarragona i portàvem llistes de qui es manifestava i qui no.
Quins creieu que són els principals problemes del poble avui en dia?
J i A: Principalment l’habitatge. Hi ha poca oferta de lloguer anual; moltes cases són segona residència o lloguer de temporada, fet que dispara preus i deixa pisos buits fora d’estiu. De cada cent habitatges, només trenta‑nou tributen aquí; la majoria pertanyen a propietaris de l’àrea de Barcelona, cosa que també afecta escoles i serveis sanitaris.
Que es pot fer des de l’ajuntament per afrontar aquest problema amb l’habitatge?
Es pot reclamar a la Generalitat que el primer habitatge pagui l’IBI normal i que el segon i successius tinguin recàrrecs progressius. O també fiscalitzar grans tenidors amb pisos buits: l’habitatge és un dret, no una mercaderia. Identificar immobles tancats i incentivar el lloguer estable. Reservar el sòl municipal a promocions protegides per a veïns que vulguin viure tot l’any al poble.
Què en penses de l’ús del català entre el jovent?, creus que s’està perdent el català a Altafulla?
J: Jo sempre intento ser optimista. Jo quan tenia la vostra edat, a casa meva era castellanoparlant; i actualment sóc independentista, però m’enfada quan el meu cognom, Moliner, me’l catalanitzen perquè és un cognom que prové de Segovia i de Valladolid, per tant és castellà. Jo no crec que s’estigui perdent tant l’ús de la llengua com s’està dient, perquè jo ara poso la televisió i em poso Netflix i tinc un munt de contingut en català. Jo quan tenia la vostra edad la peli que més m’agradava que era la del “Senyor dels anells”. La primera la vaig haver de veure en castellà, la segona també en castellà; i la tercera, que va ser al 2008, llavors ja la vaig poder veure amb un cine en català.
Ara hi ha molts més continguts audiovisuals i sobretot aquí, vull dir que ja hi ha “influencers” catalans, Twitch en català, etc.
Per exemple: al meu fill, li agrada molt “La patrulla canina” en castellà i el Super3 té “La patrulla peluda” en català. Cada vegada hi ha més contingut, així que tampoc crec que sigui tant greu. Perquè si mirem enrere, el meu avi va haver d’exiliar-se al Brasil l’any 40 perquè era professor d’economia a la universitat de Tarragona i el renyaven perquè donava la seva matèria en català. Això, afortunadament, ja no passa, llavors jo crec que sempre és millor mirar el costat positiu de les coses.
Com pot participar la gent jove en les decisions de l’ajuntament avui en dia?
J i A: Actualment, la més fàcil de totes és venir i demanar una reunió per parlar amb nosaltres, però també podeu fer una instància, anar al punt d’informació juvenil o inclús escriure’ns un missatge per xarxes socials. Hem d’aprofitar aquesta essència de poble i de proximitat que encara tenim per utilitzar-la per aquest tipus de coses. A la web tenim un apartat que es diu “Fem un cafè amb l’Alcaldia” en el qual podeu quedar amb nosaltres, fer un cafè o el que sigui, i parlar una mica sobre les vostres propostes o el que us preocupi respecte Altafulla. Ens agradaria fer córrer el missatge de que voldríem crear una assemblea amb els joves d’Altafulla, i del Baix Gaià també, i així poder fer aquest intercanvi d’idees entre l’alcaldia i el jovent.
Què diries als estudiants que a tu t’hagués agradat que et diguessin quan també ho eres?
Els hi direm als estudiants que participessin i s’impliquessin en el seu entorn, perquè d’un dia a un altre sabem que no canviarem el món, però poc a poc podem anar millorant el nostre poble. És com aquella enganxina dels 90 que deia: “Pensa globalment, actua localment”, molta gent es pensa que fer política és estar a càrrecs superiors, però ajudar a l’Ajuntament del teu poble també és fer política, per molt que no ho sembli. Així que no us faci vergonya participar i implicar-se amb el poble, perquè us assegurem que, al final, aquest esforç val molt la pena.
Tenint en compte que Altafulla és un una població turística, què penses sobre el lloguer vacacional? Creus que s’hauria de regular a Altafulla? Com creus que serà aquest estiu respecte als turistes, les platges i els allotjaments?
El turisme a Altafulla seguirà venint, i hauria de passar alguna cosa molt extraña per a que el turisme desaparegués del poble. Llavors, si tu vols anar de viatge a algun lloc, tens càmpings, tens hotels, tens moltes infraestructures turístiques que a més donen llocs de feina; però les cases són per viure. I ja hi ha molts països que ho estan començant a fer, es que si tu et compres una casa, en aquella casa hi hauràs de viure i hauràs de demostrar que hi vius; aquella casa no serà ni per llogar-la ni per fer cap mena de negoci amb ella. Per tant, si tu no hi estàs vivint en aquella vivenda, hauràs de pagar una multa que al final no et surt a compte. I el turisme no només afecta a la vivenda, perquè si tu no estàs empadronat a Altafulla, vol dir que els teus fills no van a l’escola aquí, no vas al metge aquí, etc.
Què creus que pot fer l’Ajuntament per millorar les escoles i l’institut del poble?
Creiem que és molt important la col·laboració de l’institut o les escoles amb l’ajuntament, amb projectes tant que nosaltres tinguem o que es proposin per part de les escoles i institut; i que l’alumnat pugui gaudir d’aquestes propostes no només dins del centre sinó més localment, es a dir, dins del poble. D’aquesta manera faríem l’aprenentatge més enriquidor tant per l’alumnat com per la gent del poble, ja que no només té un impacte dins l’educació sinó també a fora. Per exemple, ara a l’institut hi ha una optativa de teatre, doncs a lo millor podriem anar a la violeta i representar una obra de teatre pel poble. Al cap i a la fi, aquesta connexió entre escola i institut amb l’ajuntament ens enriqueix a tots i totes, així que crec que es molt important que es doni aquesta col·laboració.
Quina relació hi ha amb la resta de pobles del Baix Gaià?, es treballa conjuntament?
Sí. Per exemple amb Torredembarra vam fer un conveni de col·laboració entre policies local, una cosa molt útil que vol dir que la policia d’Altafulla pot actuar a Torredembarra i la policia de Torredembarra pot actuar a Altafulla, sobretot quan hi ha alertes o avisos. També quan s’organitzen sortides com esquiades, portaventura o el que sigui, doncs hi pot anar qualsevol jove del Baix Gaià. Després també, amb el contracte de la brossa ens sumem amb la Riera, amb Torredembarra, etc; perquè no són gens barats i si ho compartim doncs ens surt a tots més a compte. I aquest any hem començat un de nou que es que tant Altafulla, com Torredembarra i com Rodà de Berà tots tenim una ràdio municipal propia i, és clar, el que pasa es que el mateix dia les tres radios escriuen la mateixa notícia. Llavors vam arribar a la conclusió que ens agradaria treballar en equip i cooperar, així podriem escriure més notícies i millorar junts.
Per que s’ha decidit pintar de zona blava al passeig d’Altafulla?
El cotxe és privat, però el carrer és públic, és de tots i hem d’aprendre a compartir-lo. Llavors si tu vols deixar alguna cosa privada en un espai públic, normalment això és fa pagar d’alguna manera. També relacionat amb el turisme que hem parlat, a l’estiu totes les cases s’omplen; llavors, abans, només venia un cotxe per vivenda però ara, a lo millor ja en venen dos o inclús, en algun cas tres. Hi ha prou espai per a tres cotxes per casa? No. La manera d’ordenar-ho és pintant zona blava, ja que t’obliga a que, el teu cotxe que es privat, en comptes de deixar-lo al carrer, et plantegis deixar-lo al teu aparcament dins d’una propietat privada. Al final estem traient cotxes del carrer i aconseguint espais lliures on la canalla pot anar amb bici, pot jugar a pilota, els de les botigues poden treure les paradetes a fora, hi hagi una terrassa per prendre un café, etc.
Com vau viure l’apagada?
Doncs estavem en un ple, amb totes les càmeres que gravaven i bàsicament es va apagar tot i ens vam veure obligats de tornar a fer un ple com abans. Vam tenir com un deja-vu, ens vam sentir una mica com que aquella pel·lícula ja l’haviem vist feia cinc anys amb la covid.
