L’Andreu i l’Anna, avis de la Duna, nascuts a Lleida expliquen la seva història.
Els avis de la Pau, en Nicolau i la Maria, nascuts a Tarragona, ens demostren que deu anys no canvien res.
Com us vau conèixer?
Avis Pau: Jo venia llibres en català i un dia com els altres, la que ara és la meva dona, va venir a comprar-me un llibre, i des d’aquell moment la vaig convidar al cinema.
Avis Duna: Vaig anar a un ball de la festa major de Lleida, amb una amiga meva, i el que despres va ser el meu marit estava amb un amic a la barra. El seu amic volia ballar amb la meva amiga, i l’amic del meu marit va dir, que ell ballaria amb la meva amiga i jo amb ell, tot i que ja ens coneixiem, perquè anavem a esporgar amb una colla que hi havia el meu pare i ells ja es coneixien, vam anar quedant, fins que ens vam anar coneixent millor i ens van casar.
Quants anys tenien quan us vau conèixer? Quants anys porteu junts?
Avis Duna: Jo tenia 17 anys i el meu marit 21 anys. El meu marit es va morir el 2018, però des que es va morir portàvem 44 anys.
Imatge: Andreu i Anna
Avis Pau: Jo tenia 43 anys i la meva dona 33 anys. Nosaltres portem 50 anys junts, i per molts més.
Quan us vau casar?
Avis Duna: Ens vam casar el 15 de març del 1975
Avis Pau: el 23 de juny l’any 1974.
Imatge: Andreu i Anna (Avis Duna)
On i quan us vau conèixer?
Avis Duna: Al Sicoris d’estiu, als balls de la festa major de Lleida, l’any 1971.
Avis Pau: A Plaça Verdaguer de Tarragona, l’any 1972.
A quina escola vau anar?
Avis Duna: Jo vaig anar amb un col·legi de monges, les Dominiques de Lleida i el meu marit a l’escola Malgovern, també de Lleida.
Nosaltres, cap dels dos vam tenir l’oportunitat d’anar a la universitat, perquè treballàvem al camp, jo de fet vaig haver de plegar més aviat del col·legi, perquè el meu pare tenia una malaltia al ronyó i havia d’ajudar a regar, a cuidar als animals, a esporgar les oliveres, a l’estiu ajudar a collir fruita, ja que és molt dur…
Avis Pau: Jo anava al col·legi l’Hera Monge, i el meu marit al Cor de Maria. Jo no vaig anar a la universitat, però el meu marit sí que hi va anar.
L’ensenyança era la mateixa que ara més o menys?
Avis Duna: No, al meu col·legi no hi havia nens. Al del meu marit sí que n’hi havia, però molt pocs. Al col·legi del meu marit, quan es portaven malament els pegaven amb el regle, al contrari que al meu col·legi, era una mica més diferent, no ens pegaven, sinó, que ens feien copiar molts cops que no ho tornarien a fer.
Avis Pau: No des d’ara ha canviat molt perquè eren temps de Franco, i nens i nenes separats, als nostres col·legis era tot molt just, si algú es portava malament ens renyaven, ens feien fer alguna tasca que no ens agradés.
Amb què anàveu al col·legi?
Avis Duna: El meu marit anava amb la seva bicicleta i jo també.
Avis Pau: Nosaltres anàvem caminant, ja que ho teníem molt a prop de les nostres cases.
A casa parlàveu en català o castellà?
Avis Duna: Tota la vida hem parlat en català, però als llocs oficials, com l’ajuntament o fora, en castellà.
Avis Pau: Català des de tota la vida, perquè els nostres pares ens havien parlat en català.
Vau tenir alguna experiència que us va marcar al llarg de la vostra infància?
Avis Duna: No vam tenir cap experiència, perquè sempre hem hagut d’ajudar als nostres pares amb la granja, els animals, a collir fruita tots els estius. Vam haver de deixar d’anar a l’escola més aviat per això.
Avis Pau: El meu marit va viure la guerra civil del 36 i el 39, l’entrada de Franco.
Com anàveu vestits al col·legi?
Avis Duna: Anna:Jo anava amb uniforme, un vestit, una camisa blanca, leotards blancs i les sabates marrons, i el meu marit anaven com volien.
Imatge:
Avis Pau: Com podíem. La meva dona un dia anava amb un jersei estret i una monja la va renyar, per portar-lo.
